Un precedent o un despropòsit?

Ahir es coneixia la notícia: la Comissió Europea ha emplaçat el Govern de les Illes Balears a eliminar el descompte de resident en les tarifes del Tren de Sóller per considerar que es tracta d’una discriminació per motius de nacionalitat. La decisió parteix de la denúncia d’un ciutadà alemany, que va considerar que haver de pagar el doble que un resident a les Illes no encaixava dins la normativa comunitària.

D’això se’n poden extreure un parell de reflexions. La primera i més important és si la decisió de la Unió Europea pot afectar a altres descomptes basats precisament en la residència, com ara la bonificació del 50% de què gaudeixen els que viuen a les Illes Balears a l’hora d’adquirir un bitllet d’avió o vaixell. És a dir, si el cas del Tren de Sóller serà un precedent per acabar amb tots els “privilegis” que tenen els residents en matèria de transport i que van orientats a compensar els costos derivats (en el nostre cas) de la insularitat.

La segona, i a l’espera de conèixer la lletra petita d’aquesta decisió, va relacionada amb un error de concepte: no es tracta d’un tracte desigual per ser d’una o una altra nacionalitat, sinó per tenir o no la residència a les Illes Balears. Això vol dir que qualsevol dels milers de ciutadans alemanys que viuen a Mallorca, per exemple, pot gaudir del descompte que Europa considera injust i contrari a la normativa actual. Si la cosa és tal i com han informat els distints mitjans, les persones que hagin analitzat el cas pequen d’un gran desconeixement sobre aquest tipus de descomptes.

Tercera, si la bolla es va fent gran, per què quedar-nos en la nacionalitat o en el transport? Per què no liquidar els avantatges del carnet jove o els viatges de la tercera edat, establerts en base al que podríem denominar discriminació etària? O les entrades gratuïtes a museus i monuments per als que viuen en aquella ciutat? O la ferratina que permet als veïnats aparcar en zona blava?

I quarta, feta la llei feta la trampa? És a dir, és adient que quan una institució europea (o qualsevol administració) prohibeixi una determinada pràctica tot d’una se cerquin els tripijocs legals que permetin no acatar la decisió? És això l’estat de dret i la seguretat jurídica? En el cas que ens ocupa, tot i deixar clar que la decisió és injusta i basada en criteris erronis, el Govern de les Illes Balears ha declarat que estan treballant amb l’empresa per establir un canvi tarifari que permeti premiar, a través d’abonaments o un sistema similar, a les persones que se’n puguin veure afectades. En altres paraules, la suposada discriminació per nacionalitat seguirà existint, però camuflada sota un altre nom que no molesti a la UE.

Tot plegat, un bon despropòsit.

2 comentaris a “Un precedent o un despropòsit?

  1. Discriminació per nacionalitat és que a Alemanya tenguin un sou mínim de 1.498,0 € al mes mentre que a Espanya el tenim de 707,60€

  2. Un editorial magnífic. Tot un despropòsit.

    I moltt d’acord amb l’opinió d’en Marc. Comparem poder adquisitius abans d’establir un únic preu. Quan es difumina la línia turista-resident s’entra dins una dinàmica perillosa (que acabarà afectant a l’opinió negativa de la població envers el turisme).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *