Una caseta a la platja

Va, farem un joc, a veure si sou capaços d’endevinar quin polític espanyol ha fet aquestes declaracions: “molts dels ‘indignats’ són gent que pensava que podrien tenir una caseta a la platja i que els seus fills anirien a la Universitat i, a més, després estudiarien un màster”. La lògica ens diria que és algú del PP, un d’aquests dirigents bocamolls estil Esperanza Aguirre o Cristina Cifuentes que pensen que els ‘indignats’ són quatre nens pijos que es queixen perquè no podran canviar el cotxe o sortir a sopar i de copes cada setmana. També podrien ser paraules de Rivera, més que res pel liberalisme que destil·len les paraules, però fins i tot ell és més intel·ligent que tot això com per deixar-se en evidència. Però no, aquestes declaracions són d’una candidata a presidir el Partit Socialista Obrer Espanyol: Susana Díaz. Sí, ho han llegit bé, socialista i obrer.

Aquesta frase és només un extracte d’una explicació més llarga on Susana deixa veure, vull pensar que inconscientment (igual se li havia espatllat el teleprompter i va haver d’improvisar), el que pensa sobre el 15M. Un cop més, la lideresa andalusa deixa sortir els seus odis cap a Podemos i cau en una confusió molt comú: la de pensar que els indignats són (només) podemites. Tal vegada algú hauria d’explicar-li a aquesta senyora que ser d’esquerres no és només una etiqueta, sinó més aviat preocupar-se que hi hagi igualtat social i un accés universal a l’Estat del Benestar, sense importar qui siguis ni d’on venguis.

Per a ella això que tothom pugui anar a la Facultat és una fal·làcia. I ho diu ella, filla d’un lampista que amb molta feina va poder aconseguir que la seva filla arribés a la Facultat de Dret (malgrat després trigués 10 anys en treure’s la carrera).  A més, la seva influència liberal la fa impulsar altres tipus de mesures, com la de que els que vulguin anar a la Facultat se’ls doni un crèdit de 24.000 euros. És a dir, on abans els socialistes atorgaven beques i reduïen taxes i matriculacions ara proposen endeutament juvenil.La idea: que l’educació enlloc de ser un dret sigui una inversió on l’Estat sempre guanya. Aquesta senyora demostra no tenir ni idea d’on viu ni el problema social que travessen les cada cop més àmplies i poblades classes mitges (si és que hi queda algú) i baixes d’aquest país.

Si toqués una miqueta de peus a terra Susana sabria que els ‘indignats’ són gent que no volen una caseta a la platja, sinó que no tenen ni tan sols per pagar el lloguer o la hipoteca que els van dir que podrien pagar sense problemes. Pares i mares de família que cobren menys de mil euros i que amb prou feines arriben a dia 15 de mes. Ja no parlem d’arribar a dia 30. Fer servir l’argumentari del PP (el de la por a Podemos) no estic segur que sigui una bona estratègia a l’hora de guanyar unes Primàries, i encara menys fer d’esquerra útil a banquers, grans empreses i demés líders del cotarro. Mentre segueixi els consells del felipisme (aquell personatge que va passar de l’americana de pana per lluitar contra l’establishment a ser conseller de Gas Natural), la seva carrera política serà previsiblement curta. Tal vegada la seva força dins del partit li valgui per dominar unes Primàries que tothom sap que són poc menys que una obra de teatre en què guanya el que té més suports territorials. Però un cop surti a fora, a lluitar a camp obert en unes eleccions amb les mateixes receptes dels seus oponents, la bufetada pot ser històrica. Com una mena d’Hiroshima socialista. De fet, no seria d’estranyar que Rajoy, un cop guanyi Susana les Primàries, convoqui eleccions. Tal vegada amb l’ajuda de la lideresa andalusa i els darrers casos de corrupció que segueixen colpejant el PP (que, pel que sembla, més que restar-los vots els en suma), ara sí que podrà assolir la majoria absoluta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *