Una evidència demolidora

La generació dels pares que ho foren els anys cinquanta del segle passat tenien clar que estudiar era la palanca que podia transformar la vida dels fills per gaudir d’unes millors condicions de vida que les seves. I s’esforçaren fins a deixar-s’hi la pell perquè els descendents d’aquella generació poguessin rebre una bona formació, fins i tot universitària, una fita aleshores exclusivament reservada a la minoria social que no tenia cap problema econòmic.

Els néts d’aquella mateixa generació ho tingueren més bo de fer. La classe mitjana ja podia anar a la universitat. A mesura que s’anaven consolidant uns determinats models socials i econòmics – l’estat del benestar – l’educació i la formació assolien el paper d’eix vertebrador d’una societat avançada, tot i persistir ombres d’una profunda foscor.

Fins al contrasentit que ens deixa la crisi de la qual encara en patim danys col·laterals d’un gruix considerable: l’educació és condició indispensable pel desenvolupament personal i, per extensió de la societat sencera, però ara mateix una bona formació no garanteix trobar un lloc de feina adequat a les necessitats i les aspiracions de l’individu.

David Leo García és un jove de Màlaga, poeta i professor, que en un concurs televisiu ha guanyat 1.866.000 euros, el tercer premi més important de la televisió espanyola. En celebrar-ho ha dit que “me veia amb més possibilitats en el concurs “Pasapalabra” que en el mercat laboral”. No ha estat un cop de sort. El concursant s’ho havia preparat a consciència: “registrava obsessivament les preguntes, tot cercant patrons estadístics per estudiar els temes més freqüents”, ha declarat. En pot estar satisfet el jove professor, ha cobert el seu objectiu i segurament ha resolt la seva vida, si més no durant un bon grapat d’anys; però no deixa de ser un exemple de talent dedicat (malbarat?) a un programa d’entreteniment televisiu. I una evidència demolidora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *