Una illa, es pot enfonsar?

És potser una pregunta que he llegit quan feia les pràctiques de profe de ciències socials, en un d’aquests exercicis en els quals demanes als alumnes que preguntin. En concret quan fas la lliçó de pressió demogràfica a 3r d’ESO per poder portar els coneixements a la realitat més local.

I no hi ha res més propi de les nostres illes que la pressió demogràfica que patim a l’estiu, llavors vejam què és pressió demogràfica. Una possibilitat seria “els efectes que la població humana exerceixen sobre els recursos naturals de la Terra” (Vikipèdia). Ja la tenim! la nostra principal font de riquesa, el turisme, ens fa patir aquest problema amb les pitjors conseqüències.

Jo no tenc idea si una illa es pot enfonsar, no tenc els coneixements en geografia tan amplis. Però sí que crec que comparativament hi ha illes que estan més a prop d’enfonsar-se que altres. Si comparam Eivissa i Menorca, podem veure que la pressió que suporta Eivissa és el doble, acumulable amb els rècords de visitants que pateix cada any la Pitiüsa major. Amb repercussions com el creixement del 8 % de residus que es generen provocant que puguem arribar a una muntanya de merda on “reciclar” sigui un nom exòtic. Ja no parlem dels límits de recursos com l’aigua, el territori. Tenc por de deixar de respirar per una “angoixa residencial” a l’agost.

grafica1

Fa poc va sortir en premsa que a Eivissa la població estacional era un 150 % superior a la resident. Podem veure al gràfic que és prop del doble que la de l’illa de Menorca. Eivissa està més a prop d’enfonsar-se que Menorca, i no només és pel que diu aquest gràfic, si comparam llicències de construcció, m2 construïts passa més del mateix… Per desgràcia doblam una illa germana. I no vull arribar a la pressió demogràfica d’una altra illa mediterrània com és Malta, que supera els 1.300 habitants per km2 sense turistes.

grafic2

Eivissa ja ha dit prou diverses vegades: prou autopistes, prou prospeccions, prou construcció en sol rústic. A dalt teniu un cartell de 2002, i continuam igual, hem d’obligar-nos a fer que aquesta illa continuï flotant. Si buscam totes les accepcions d’enfonsar, hi veig definida la meua illa. El risc de morir d’èxit és evident, i hem de ser valents per evitar-ho. Un principi pot ser l’impost de turisme sostenible (dixit ecotaxa): si la nostra principal font de riquesa té conseqüències dolentes, hem de reparar i compensar el dany. Aquest impost ha d’anar a recuperar el malmès territori, medi ambient i patrimoni d’aquesta illa que s’enfonsa. Però no només això, sinó també a desestacionalitzar i recompensar la gent que queda pel camí; serà suficient?

Sincerament, no ho crec. Es necessiten mesures més fortes i atrevides. I si els milions d’aquest impost hi arriben finalment, tal vegada haurien d’anar només a mesures pal·liatives del medi ambient i el patrimoni. El pla de xoc per prevenir i compensar pot ser que s’iniciàs amb els batles i els presidents dels consells alçant els seus bastons contra aquesta destrucció lenta però imparable del creixement en territori i en rècord de turistes, aquest creixement que eufemísticament deim sostenible. Alçar els bastons per demanar coses que mai no hauríem pensat per protegir la nostra natura, el nostre patrimoni i els interessos dels nostres residents.

Això no es fa deixant construir més, ni compensant els hotelers per estar tancats. Això comença per deixar d’acostumar-se que les associacions facin el treball de les institucions, com les campanyes de recollida de residus en llocs turístics o d’especial protecció. No hauria de ser treball per a voluntaris, sinó treball pagat per als residents que tenen més problemes per trobar feina. Per recuperar el territori i donar oportunitats als més febles.

I d’on poden sortir els diners… Tal vegada una bogeria, però també una proposta, podria ser l’exempció de l’IVA al territori no peninsular (ja no existeix a Canàries, Ceuta i Melilla) i aprofitar l’impost alternatiu per pal·liar els efectes del turisme. Això seria anar més enllà que la vaga proposta de demanar un nou finançament. Fer possible que es puguin contractar treballadors per desestacionalitzar i a la vegada donar treball als més castigats per la crisi econòmica.

Un comentari a “Una illa, es pot enfonsar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *