Una nova majoria pel canvi

El model de societat capitalista on vivim té molts de detractors per la manca de justícia social, per l’espoliació de la terra i el medi ambient i pel menyspreu dels drets dels pobles. Però si allò que volem és canviar l’actual model de societat, no basta estar-hi en contra ni tant sols tenir clar quin és el model alternatiu que volem. Cal una estratègia que determini com i amb qui hem de fer aquest canvi.

S’ha de partir de la necessitat de construir una nova majoria social capaç d’aconseguir l’hegemonia cultural i política que ens faci avançar cap aquest canvi de societat.

Una majoria social que no es pot concebre tant sols com un referent polític, ni com un bloc de forces polítiques i socials, sinó com un ampli moviment, òbviament molt plural i que aglutini a les persones i col•lectius econòmics, culturals, ecològics, socials i polítics que aspirin a un canvi de societat.

Els subjectes d’aquesta nova majoria social pel canvi són plurals i diversos i els podríem enquadrar dins tres grans blocs: un referent polític que pugui lluitar a les institucions i al carrer, la societat civil organitzada per lluitar contra el poder establert, potenciar l’apoderament democràtic de la població fomentant estructures de contrapoder cívic i presentar alternatives viables a la situació actual i les persones i col•lectius que practiquen el sorgiment d’una nova economia alternativa mentre la vella economia capitalista pugna per mantenir-se.

Considerem, doncs, imprescindibles aquests tres components del bloc social pel canvi. No se pot transformar la societat tants sols des de la política, però tampoc sense ella i tant sols des de la lluita de masses. No se pot esperar la presa del poder polític per començar a canviar la societat. Això que sembla obvi no ho és tant i cal començar per assumir-ho col•lectivament.

Els components d’aquesta nova majoria social tenen, o haurien de tenir, un mateix objectiu estratègic que no és un altre que canviar el model actual de societat capitalista per un altra capaç de situar les persones en el centre de la mateixa. Una societat basada en l’economia del bé comú i de la justícia social, en la preservació del territori per les generacions futures i en la defensa de la llengua, cultura i identitat pròpia del nostre poble.

Però això no vol dir que hagin de tenir els mateixos plantejaments tàctics ni que hagin de coincidir en tot el procés de lluita, sinó més bé que en alguns casos fins i tot poden tenir diferències que els portin a confrontacions concretes.

La unitat i la diversitat haurà d’èsser una característica d’aquesta majoria social. Unitat en els objectius estratègics i diversitat en les formes i amb els objectius tàctics. Cal fomentar la unitat, cal que siguem conscients que estem dins el mateix vaixell, de sentir-nos tots “dels nostres” . És necessari que el front social, el front polític i el front econòmic se considerin del mateix bàndol.

Igualment és necessària la unitat dins cada un dels fronts. La unitat dels projectes polítics d’esquerres, de l’ecologisme polític i del soberanisme. La unitat del moviments socials nous, de les entitats socio-culturals més consolidades i dels sindicats. Així com la unitat de les distintes formes de concebre i organitzar l’economia alternativa.

Però també és necessari assumir que defensar aquesta unitat bàsica ens obliga a defensar la diversitat i les discrepàncies sense convertir aquestes en irresolubles. Si el GOB critica una mesura d’un govern progressista els partits que li donen suport no l’han d’acusar de treballar pel PP, encara que pensin que està equivocat. Són dels nostres però tenen opinions diferents en algunes coses. La solució sempre és el diàleg mai la confrontació. O comprendre que no se poden treure 100.000 persones al carrer si els sindicats d’ensenyament, l’assemblea de docents, la crida i les associacions de pares i mares van cada un pel seu costat.

Són moltes, massa, les persones que lluiten des de la societat civil i consideren la política un entrebanc o les persones que des de la política menyspreen els moviments socials. Són moltes, massa, les persones que pensen que treballar per una nova economia no té res a veure amb lluitar per una nova societat post-capitalista.

Me permetreu que acabi amb una confessió personal. Soc Regidor de l’Ajuntament de Marratxí, militant de MÉS per Mallorca, afiliat a CCOO, soci de l’OCB, membre de la Banca Ètica Fiare i de SOM Energia i no tants sols no me provoca cap contradicció sinó que encara em queda força i humor de participar a altres iniciatives.

0 comentaris a “Una nova majoria pel canvi

  1. Molt bé Miquel, estic d’acord en gairebé un 99% del que dius. Més enllà de sigles i consignes, cal que treballem junts per arribar allà on la majoria volem arribar, una societat més justa, igualitària i solidària amb els més desposseïts. Enhorabona!

  2. D’acord amb tots dos. … però: … també Una societat més sostenible i ecològica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *