Una recuperació que no arriba

Aquesta setmana han aparegut dades actualitzades sobre la situació de l’ocupació i, en aquest sentit, s’ha comptabilitzat un descens de prop de 2.000 persones de les llistes de l’atur. Sempre és un bona notícia que la desocupació disminueixi i, per això, ens hem d’alegrar per aquelles persones que ara mateix tenen una oportunitat laboral.

Ara bé, davant d’aquestes xifres hem de tenir present el factor qualitatiu i, per aquesta raó, ens hem de demanar quin tipus de contractació s’amaga darrere d’aquesta disminució de l’atur. Sota el meu punt de vista, consider que les xifres que hem conegut responen al canvi que s’està produint envers l’ocupació i la qualitat d’aquesta.

La precarietat i l’estacionalitat són un fet per molts de treballadors i, de fet, sembla que s’ha convertit en una condició important en el moment de poder trobar una feina. Igualment, no hem d’oblidar que existeixen moltes famílies que pateixen greus dificultats i que, per tant, es veuen forçades a acceptar feines que, en aquest moment, compten amb escasses garanties.

És obvi que l’actual mercat laboral es caracteritza per la pèrdua de drets per part dels treballadors i, en aquest cas, crec que la (contra)reforma laboral té una importància cabdal. Així doncs, la meva pregunta és la següent: si és veritat que ja existeixen dades que confirmen un canvi en la tendència econòmica, s’han de continuar mantenint les retallades socials i de drets laborals que estam patint?

Entenc que si de veritat les polítiques que s’han portat a terme responien a un criteri econòmic, la severitat d’aquestes s’anirà suavitzant en la mesura que la ciutadania millori la seva situació i l’economia es reactivi. Contràriament, si malgrat els anuncis lligats al creixement econòmic es continuen mantenint les retallades, les partides socials no s’incrementen i els drets perduts no es recuperen, entendré que no era economia, era ideologia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *