Una travessa raonada per al 20D a les Illes

Hi una dada molt important i a l’abast de tothom. Els resultats de les eleccions autonòmiques de maig de 2015. Les eleccions mostres les corrents de fons que sols canvien al llarg d’un cert període de temps. Les enquestes volen captar el sentit dels canvis més conjunturals. Si no s’interrelacionen bé amb aquestes corrents de fons, corren el risc d’equivocar-se en excés, com sembla que està ocurrent darrerament. Intentem aprofundir en els resultats de les eleccions efectuades ara farà set mesos.

Per una banda la dreta obtingué PP+C’s=121623+25291=146914 vots
Per altra part l’esquerra sumà PSOE+MÉS+PODEM=80812+65490+62641=208943 vots.
El PI obtingué 33.991 vots.

El 2011, les tres forces que es presentaren a les autonòmiques pel maig i després a les generals pel novembre, foren PP, PSOE i PSM-IV-ENTESA. El PP sumà un 11,26% de vots més a les generals, el PSOE sumà un 22,99% més de vots a les generals i el que encara no era MÉS, sinó un conjunt de sigles de partits, perdé un 21,36% dels vots autonòmics. El resultat fou 5 diputats pel PP i 3 pel PSOE. El bipartidisme i el vot útil posà al PP en 216808 vots, al PSOE amb 126344 i a l’embrió de MÉS de 39904 vots a les autonòmiques, passà a 31378 vots a les eleccions generals. Aplicant la regla de Hont el cinqué diputat del PP sortia amb el quocient de 43316 i el tercer diputat del PSOE amb el quocient de 42114 vots. El PSOE capitalitzà un cert vot útil dels votants de MÉS i altres, mentre el PP no va tenir cap competidor del seu espai, especialment del centre regionalista.

Si apliquéssim aquest transvasament de vots a uns hipotètics resultats per a les properes generals, partint dels resultats de les eleccions autonòmiques de 2015, tindríem que el PP passaria de 121623 vots més un 11’26% de vots a 135682 vots. El PSOE de 80812 vots més un 22,99% passaria a 99390. I MÉS de 65490 vots menys un 21,36% passaria a 51.502 vots.

Però aquesta vegada no hi haurà bipartidisme i els quocients per obtenir diputats estaran molt més repartits. Malgrat tot reproduïm el raonament anterior incorporant els resultats de PODEM, C’s i PI tal com foren el maig de 2015. Aplicant la regla d’Hondt sortiria la següent distribució de diputats:

PP: 135682 (3); PSOE: 99390 (2); MÉS: 51502 (1); PODEM: 62641 (1); C’S:  25291 (0); PI: 33991 (1).

El quart quocient del PP seria 33920, el tercer del PSOE 33130, el segon de PODEM 31320.

Aquesta podria ser una base de càlcul de partida. Després caldria introduir un hipotètic increment de la participació. La dreta aspira a mobilitzar un electorat que suposadament s’abstingué pel maig. La participació de les generals en novembre de 2011 fou del 62,20%, un 3,4% més que les autonòmiques de maig del 2011. Imaginem que la participació arribés al 70%, una previsió segurament massa agosarada. Hi hauria 55.791 vots més a incorporar. Suposem que 2/3 van a la dreta i sols 1/3 a l’esquerra. Situació que segurament firmaria ara mateix la dreta. La dreta en conjunt s’hauria de repartir entre ella 37194 vots+146914=184108 vots i l’esquerra 18597+208943=227540 vots. No sembla que a les Illes la dreta pugui derrotar a l’esquerra el 20-D, fins i tot si el increment del conjunt de la participació anés totalment a la dreta. A no ser que hi hagi un terratrèmol polític que pugui canviar el sentit profund del vot de maig, les corrents de fons detectades a les autonòmiques, no pareix que sofriran una exagerada desviació.

La clau de la distribució d’escons dependrà dels transvasaments de vots entre la pròpia dreta, dels transvasaments de vots entre la pròpia esquerra i del transvasament de vots del PI a dreta, esquerra o en el seu propi manteniment. Veig difícil que el PP no perdi vots cap a C’S. El PSOE ho té prou difícil per a no perdre vots. No sembla que MÉS, pugui baixar tant com en les anteriors generals. És una força més coneguda pels votants, pot mostrar realitzacions positives de govern a les institucions, té una estructura territorial molt més extensa, i a Eivissa i Formentera pot guanyar uns vots que no estan comptabilitzats a les autonòmiques. Fins i tot podria arreplegar un cert vot «útil» nacionalista o del país, ja que per no sortir hauria de perdre un 38,92% dels seus vots, cosa que no succeí ni en les pitjors condicions de les eleccions generals passades, que perdé un màxim del 21,36% dels seus vots autonòmics. Amb 65490 vots, estaria més a prop del segon diputat aconseguint sumar 15.000 vots, que no obtenir el que d’entrada pareix assegurat, ja que hauria de perdre 26.000 vots i quedar-se sols amb 40.000 vots, un quocient que marcarà probablement el límit per accedir a l’escó, depenent dels vots de les dues forces majoritàries. PODEM pareix que té unes expectatives de creixement importants. Depèn de si pot arreplegar més vot abstencionista d’esquerres, o arrabassar-lo al PSOE principalment o a una petita part a MÉS. El PI està fent una campanya molt digna, malgrat té difícil aguantar o incrementar el seu vot, sense aparèixer en el mitjans de comunicació com una força amb possibilitats de sortir. En qualsevol cas, el PP ho té encara més difícil per a poder aguantar el seu sòl electoral, amb la competència regionalista que no tingué en les anteriors eleccions i el vot de càstig dretà que pot anar a Ciutadans.

En conclusió la meva travessa estarà feta sobre la previsió de dos escenaris. El més favorable previsiblement per a la dreta, i un altre sobre el que crec que podria passar . Sempre en el supòsit d’una participació del 70% de l’electorat. Si hi ha manco participació del 70%, els resultats de l’esquerra previsiblement seran encara més bons i fins i tot pot haver-hi més sorpreses en els repartiments d’escons dintre dels propis blocs de l’esquerra i de la dreta. Si és superés el 70% , les opcions de la dreta semblen més versemblants.

Escenari més favorable per a la dreta (amb possible distribució d’escons):
PP: 135600 (3); PSOE: 89400 (2); MÉS: 51500 (1); PODEM: 86800 (1); C’S:  48500 (1); PI: 24100 (0).

El darrer quocient del 8è escó, seria 44700 del PSOE.

La meva estimació pròpiament dita:

PP: 125600 (2); PSOE: 85000 (2); MÉS: 55000 (1); PODEM: 87000 (2); C’S:  60108 (1); PI: 33991 (0).

El darrer quocient del 8è escó del PSOE seria de 42500 vots.

En qualsevol cas me sembla que la projecció o simulacions de situacions, partint de la base de les eleccions autonòmiques de maig de 2015, són molt més segures que les enquestes d’opinió ( o d’intoxicació?) fetes per encàrrec. Els possibles desviaments en el tan poc temps transcorregut, no sembla que puguin esser massa significatius. Especialment perquè hi ha una consciència generalitzada de que no hi haurà majories absolutes, l’anomenat vot útil té poc ressò i sols un molt elevat grau de participació, podria tal volta incidir significativament en uns determinats canvis. Però unes eleccions són sempre una caixa de sorpreses. Una caiguda forta de vots del PP i PSOE a la vegada, i un manteniment o petit increment del vot sobiranista, pot obrir les portes a diverses combinacions, des de que MÉS pogués treure dos diputats, o que el PI fins i tot pogués entrar. I al inrevés, que el predomini massa exagerat d’una força en el camp de les esquerres o en el de dretes, canviés la distribució d’escons, entre els propis camps de l’esquerra i de la dreta, amb una possibilitat de PP 3 diputats, PODEM 3, Ciutadans 1 i PSOE o MES 1. Al manco el morbo de la incertesa, estarà present en aquestes eleccions generals, tal volta les més obertes dels darrers temps. En el següent article de “El Periscopi”, promet revisar autocríticament les errades de càlcul de la travessa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *