Unes festes marcades per la desigualtat

Des de  fa ja molts d’anys, és habitual en aquestes dates que la Fundació Gadeso realitzi una investigació sobre les festes nadalenques a la nostra comunitat, reflectint no només les despeses previstes per persona, sinó realitzant una anàlisi molt més acurada per poder esbrinar com afecta la crisi a diversos segments o àrees de consum (alimentació, regals, oci…). Perquè una cosa és el lleuger augment en la despesa durant les festes (+0,7%) i una altra detallar a quins capítols afecta de manera més significativa aquest increment.

El pitjor de la crisi ja ha passat, ja es veu la llum al final del túnel, a les illes hem gaudit d’una excel·lent temporada turística que ens permetrà deixar enrere aquesta situació abans que la resta de comunitats, el consum es reactiva… Tenen el seu reflex en la realitat (i en aquestes dates) els missatges positius llançats des de diverses institucions i entitats?

Vistes les dades del darrer número de Quaderns Gadeso, hom podria pensar que sí, però s’han de fer necessàriament dues puntualitzacions: primera, que és prest per parlar de consolidació en el canvi de tendència registrat l’any passat (després d’una corba negativa que ha durat anys); i segona i més important, que el consum continua sent molt desigual (tant en la vessant quantitativa com en la qualitativa) en funció de la classe social a la que es pertany, el que deixa palès que la desigualtat és una protagonista principal d’aquesta sortida de la crisi.

La revista ens mostra que el consum durant les ja pròximes festes nadalenques es mantindrà molt similar al de l’any passat, amb una despesa total prevista per habitant de 617 euros en la que el menjar i els regals dels fills continuen sent les que major percentatge representen. D’això es dedueix que l’esforç es concentra en les despeses considerades més importants per afrontar unes festes cada cop més centrades en el consum.

No obstant, el més important és que hem de continuar parlant de grans diferències entre les classes socials, el que continua palesant una forta desigualtat en el si de la societat illenca i que s’ha incrementat en els darrers anys, tant per la crisi com per les mesures que s’han adoptat per fer-hi front. És a dir, que la crisi no afecta a tots per igual o, més col·loquialment “no plou igual per a tots”. El millor exemple d’això és que la despesa prevista per les denominades classes altes és gairebé 7 vegades superior a la despesa de les persones que pertanyen a la classe baixa, que malauradament inclou a un nombre molt considerable de persones.

No és per tant agosarat assegurar que s’està consolidant una societat “dual”; és a dir, persones i famílies excloses o en risc d’exclusió i col·lectius que no pareixen ser afectats de manera significativa per les conseqüències de la crisi. I el tan repetit aquest dies esperit nadalenc no juga precisament a pal·liar aquestes greus desigualtats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *