Vacunes sí, sense cap dubte

Estem seguint aquests dies l’evolució d’un nin afectat per diftèria, malaltia que creiem eradicada gràcies a la vacunació massiva. Malauradament aquest nin no estava vacunat prèviament, en el nostre país no es obligatòria la vacunació i tot que la gran majoria de metges pediatres i infermeres les recomanen, existeixen grups que amb diversos arguments s’hi oposen. En aquest cas la darrera decisió és la dels pares. Esperem la ràpida recuperació de l’infant.

És cert que de les actuacions en medicina no ho sabem tot i que moltes de les decisions que es prenen en un moment donat, al cab d’un temps són qüestionades, o inclús en el mateix temps, en llocs distints de la geografia mundial. Hi han molts estudis que descriuen aquest fets coneguts com variacions en la pràctica clínica. Per exemple extreure la matriu a dones amb miomes passa d’uns percentatges en revoltant al 90 % si la dona resideix a una determinada zona dels Estats Units, a prop del 10 % si el seu lloc de residència és un altre. Sense necessitat d’anar tan a lluny, la taxa de cesàries de la ciutat de Barcelona varia de manera notable en funció de la barriada que s’està observant (corresponent a sanitat pública versus sanitat privada).

Es cert també que en moltes ocasions es precisen anys d’estudi per arribar a obtenir unes evidències suficients, que fa que es qüestionen tractaments o procediments que fins aquells moments es creien inqüestionables.

Tampoc negaré que les activitats assistencials estan, com qualsevol altra activitat, influenciades per múltiples factors entre els que s’inclouen els de caire econòmic / industrial.

No obstant, res de tot això és el cas de les vacunes. Poques coses hi ha en el món de la sanitat que disposin de tant de prestigi i reconeixement universal. I no és per manco. Són les vacunes les que realment han aconseguit eliminar malalties del nostre planeta, com per exemple la pigota o verola, malaltia infecciosa quasi sempre mortal pel que tenia la desgràcia de contagiar-se. Són les vacunes les que han aconseguit disminuir de manera dràstica, en els països on s’apliquen, malalties com la poliomielitis, el tètanus, la pròpia diftèria o la cucurutxa entre d’altres. I són les vacunes les que amb un cost molt petit, i poquíssims efectes secundaris, han augmentat l’esperança de vida en els països desenvolupats i han aconseguit rebaixar de manera notable la mortalitat infantil. El percentatge de malalties evitades és tan enorme que les dades cauen pel seu pes; per exemple mes de 100 milions de casos de Poliomielitis, Rosa, Paperes, la Rubèola, Hepatitis A, Diftèria i Cucurutxa als Estats Units en el període entre 1988 i 2013 segons article publicat a la prestigiosa revista científica New England Journal of Medicine. Tant és així que la vacunació infantil és el primer objectiu de l’organització mundial de la salut per aquells països on encara no s’ha aconseguit. Es per aquest motiu que a països del nostre entorn la vacunació infantil és obligatòria, inclús amb penes de presó per aquells pares que no vacunen els seus fills, França per exemple. I no es d’estranyar que sigui així per quan el fet de no vacunar, a més de posar en perill la salut del no vacunat, posa també en perill la salut dels altres infants. No vacunar contribueix al desenvolupament de brots de malalties molt greus que pensàvem ja superades com aquest cas de diftèria, com el darrer brot de poliomielitis que va aixecar totes les alarmes l’any passat a països centre africans.

Per tot això els professionals sanitaris apel•lem a la responsabilitat social col•lectiva, a la evidència científica i al consell a tots els pares perquè vacunin als seus fills, amb seguretat i confiança en un sistema sanitari públic que treballa no només en curació sinó en promoció de la salut i prevenció de la malaltia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *