Violència (II)

(ve d’un article anterior) De fet, tan immunitzats que en massa ocasions consideram normals i acceptables situacions que no ho poden ser de cap de les maneres. Ens escandalitzam quan veiem la brega d’Alaró però no diem res dels insults que reben els àrbitres o de les consignes que es criden als joves jugadors des de la grada; consideram digne de bàrbars la pallissa a una dona que veiem en el telediari però ignoram el masclisme imperant encara entre nosaltres; ens horroritzam quan veiem a joves que han quedat per barallar-se però en general només ens preocupa la part de la seva educació orientada als factors de producció.

La psicologia intenta explicar això amb els mecanismes de defensa presentats per Freud. Com diu el psicòleg clínic Guillem Mudoy, “en realitat es tracta d’una activitat inconscient dedicada a fer la vida una mica més suportable”. L’aïllament, per exemple, és un d’aquests “processos adulteradors, que separa les idees sobre la realitat de les emocions que aquella suscita”. A un nivell més sociològic, no obstant, la qüestió em suscita multitud d’interrogants que hauríem de poder respondre: els fets violents només són reals quan hi ha càmeres que els enregistren, és a dir, quan poden ser mostrats al televisor o compartits per les xarxes socials (podríem debatre sobre el concepte d’hiperrealitat de Baudrillard)? Serem mai capaços d’acceptar, d’entendre i per tant de combatre tots els factors, en massa ocasions tolerats o fins i tot justificats, que hi ha darrere aquesta violència física? Podem afirmar que la crisi de valors o les noves formes de socialització (individualisme, competitivitat, por…) són aspectes fonamentals pel creixement de la violència? Parlam, en definitiva, d’un nombre reduït de malalts o realment vivim en una societat malalta?

La cultura i l’educació són formes de modular l’agressivitat i estam obligats a fer un esforç més gran per al seu foment i desenvolupament, per aconseguir millors resultats en la lluita contra totes les formes de disfunció social basades en la violència. Potser sigui cert que els éssers humans siguin agressius per naturalesa però és imprescindible controlar aquesta agressivitat, actuant sobre els factors socials típics de les societats modernes, com ara les desigualtats, les deficiències de l’educació o la frustració de les expectatives de bona part de la joventut.

Publicat a l’AraBalears (28-III-2017)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *