Violència masclista: la realitat que no desapareix

Segons les xifres del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Balears fou una de les províncies d’Espanya amb un major nombre d’assassinats per violència masclista a l’any 2016, amb sis dones mortes, juntament amb Castilla i Lleó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. En cinc d’aquests casos, no hi havia denúncies prèvies per maltractament.

Per a les Illes Balears, 2016 va ser l’any amb un major nombre de víctimes mortals des que es tenen registres. Aquest mateix any, Balears va ocupar el lloc número vuit en major nombre de denúncies. A tota Espanya, 2016 va ser l’any amb un major nombre de cridades al 016 des que es tenen estadístiques.

Malgrat els esforços de les autoritats i del govern en acabar amb aquesta lacra, les xifres continuen augmentant. Malauradament, Balears va ser una de les províncies protagonistes el passat any.

Per què el masclisme continua present avui en dia?

Diverses institucions, públiques i privades, han dut a terme als darrers anys diferents mesures d’actuació i polítiques per intentar posar fi al masclisme, l’arrel de la violència contra la dona. Malgrat tots aquests esforços, el masclisme i la violència masclista sobreviuen amb un fet preocupant: els joves estan convertint-se en els protagonistes. Quina és la causa?

El cinema, la televisió, diversos mitjans de comunicació i la música fomenten una imatge dominadora de l’home, el qual ha d’assumir un rol de predominança i força a la societat i dins la parella. Es fomenta la idea de “l’amor romàntic” dins el qual, la dona té un paper passiu i sumís i es deixa seduir per l’home, que pren les decisions pels dos. A més a més, aquest amor romàntic està per damunt de totes les coses, per la qual cosa la dona ho ha d’acceptar tot.
Apart d’aquests factors, sembla que entre el joves l’acció més greu relacionada amb el masclisme és la violència física. Els altres aspectes queden amagats i, de fet, moltes vegades es consideren un esdeveniment normal a una relació de parella: control del mòbil, de la manera de vestir, actes de gelosia. Tots aquests aspectes masclistes queden amagats sota l’enamorament. El fet preocupant és que, si aquests accions, no són arradicades, es produeix una escalada de violència amb nefastos resultats. Si els joves són actualment més masclistes que els seus pares és a causa de la omnipresència del masclisme a tots els aspectes de la societat, de forma oculta o manifesta.

En aquest sentit, l’educació juga un paper fonamental. El Govern de les Illes ho va tenir en compte i, a la llei 11/2016 del 28 de juliol, va redactar un apartat adreçat a la promoció de la igualtat. L’objectiu és la prevenció de conductes violentes, la formació integral dels alumnes i el seu desenvolupament lliure de conductes masclistes o l’assumpció de competències en matèria de igualtat. Si bé la llei té una bona planificació, la realitat és que els centres d’ensenyament de Balears conten amb una manca de professionals que puguin dur a terme totes aquestes mesures i integrar-les al dia a dia de l’alumnat. No hem d’oblidar que el percentatge d’interins a les Illes supera el 30%, i s’ha de sumar la necessitat d’augmentar el nombre de professors als cossos docents. Això complica l’adquisició de polítiques integradores d’una manera efectiva.

Les Illes Balears conten amb un organisme essencial per a la lluita contra la violència masclista, l’Institut Balear de la Dona. El 2016 va quedar adscrit a la Conselleria de Presidència amb l’objectiu de garantir la transversalitat de les polítiques d’igualtat. L’Institut Balear de la Dona ofereix assistència gratuïta a les dones en matèria de treball, violència de gènere o consultes legals. A més a més, conta amb un servei d’assistència psicològica i un servei 24 hores específic per a víctimes de violència masclista.

La realitat social ha provocat que l’Institut Balear de la Dona hagi de dedicar pràcticament tots els seus esforços econòmics i humans a la lluita contra la violència masclista d’una forma urgent, amb la qual cosa la prevenció queda sense la cobertura necessària. Encara queda molt camí per recórrer, i una bona mesura per part del Govern seria reforçar l’Institut, perquè així aquest pugui desenvolupar una feina horitzontal de prevenció, suport, educació i també atenció a les víctimes.

La societat també ha d’actuar.

Tot i això, no només hem de deixar en mans de les institucions la lluita contra el masclisme. Nosaltres, com a membres de la societat, tenim el deure de destriar, assenyalar i denunciar tots els actes masclistes, petits o grans.

Mentre escric aquestes línies, escolto a les notícies que un col·legi de Madrid serà investigat per fomentar la separació de sexes a les seves aules, organitzant excursions a l’estadi Santiago Bernabéu pels nins i fent classes de ganxet o visites a menjadors socials per a les nines. Actuacions com aquesta fomenten la separació de sexes i eduquen en la diferència: hi ha activitats exclusives per nins, i d’altres per nines. Aquests nins i nines creixeran amb aquesta idea, una perillosa llavor de desigualtat pel seu futur com a homes i dones integrants de la societat. Societat que, per una banda, persegueix l’equiparació de drets, fet amb el qual la majoria de ciutadans semblen estar d’acord. Tot i això, encara se senten crits i insults masclistes a partits de futbol on el linier és una dona. Encara podem escoltar justificacions a certes agressions a dones. Davant les terrorífiques xifres de dones maltractades, encara hi ha gent que respon amb “i amb les denúncies falses què passa?”. Segons la Memòria Anual de la Fiscalia General de l’Estat publicada el setembre de 2016, de les denúncies per violència masclista presentades entre el 2009 i el 2015, només un 0,0079% eren denúncies falses.

Encara avui les dones són una minoria als llocs de feina de responsabilitat. Encara avui la dona cobra un 23,25% menys que l’home per desenvolupar la mateixa feina, segons els darrers informes del sindicat UGT. Encara avui la dona té problemes per compatibilitzar la vida laboral i familiar.

Encara avui les dones són humiliades, silenciades, maltractades, agredides. Assassinades.

Estic acabant d’escriure aquest article mentre a les notícies parlen de la darrera dona assassinada a mans de la seva ex-parella. Tenia 25 anys. Ens queda molt per fer a les institucions, però també a nosaltres mateixos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *