¡¡¡Violència!!!

Aquets dies s’ha publicat un vídeo que s’ha vist per tot el món i també s’ha vessat molta tinta sobre la batalla campal entre pares en el partit de futbol de categoria infantil que va tenir lloc a Alaró entre els equips U.D. Alaró i U.D. Collerense. Tots els articles, escrits i similars estan raonats amb el lamentable espectacle d’uns pares que es varen comportar com autèntics cafres, animals irracionals i sobre tot irresponsables davant els seus fill que no vull ni pensar l’angoixa i el patiment que la majoria d’ells varen sofrir al veure els seus pares pegar-se com a salvatges, quin exemple!!!. ¿Com es pot justificar aquesta actitud de pèrdua de valors i agressivitat davant els fills? Quins consells els hi poden donar? ¿Què esperen dels seus fills si ells no estan legitimats per donar exemple? L’esport infantil és per aprendre a conviure en grup, gaudir del joc i fer amics, no enemics.

La FFIB ha denunciat els fets davant la Fiscalia i Antiviolència i Incidents, i sembla que es prendran mesures dràstiques, de moment s’ha prohibit jugar als equips infantils tan al camp de l’U.D. Alaró com de l’U.D. Collerense, encara que la Fiscalia no hi veu cap delicte penal, això no pot tornar a passar ( jo no estic segur que no hi hagi pares que ho tornin a repetir perquè creuen que aquets problemes s’han de solucionar a cops. Es cosa de mascles). Els pares dels equips participants a la brega s’han denunciat entre ells. Denúncies? L’Autoritat responsable de jutjar aquets fets lo que hauria de fer es ajuntar a tots els jugadors dels dos equips a la Plaça Major de Palma en convocatòria pública, i que els pares, de GENOLLS, demanessin perdó a cada nin que va jugar l’infame partit d’Alaró i després donar-se la mà els que varen protagonitzar la batalla campal i que entre d’altres condemnes els hi fessin penjar un cartell a l’espatlla amb l’anunciat “JO SÓM UNS DELS PARES DE LA BATALLA CAMPAL D’ALARÓ” i així durant un any. Sortosament, la majoria de pares no tenen aquest comportament quan acompanyen als seus fills per veure-los jugar un partit de fútbol.

Ja molts altres tipus de violència, la verbal i d’actituds, que encara que no es resolgui a punyades, emocionalment fa tan de mal o més que la física. Un exemple, el comportament d’energúmens que quan assisteixen a la consulta d’un metge els hi surt lo més baix del ser humà, insultar, menysprear, mala educació i si pot ser, davant d’altre gent, tot per demostrar allò de “sabe con quién esta hablando?”, tot perquè la visita es retardà més del conte. No se n’adonen que els metges i infermeres estan per ajudar als malats. Aquests personatges de tot tipus, pelatges i nacionalitats, si trobessin contestació, com ja ha passat altres vegades, no tindrien cap problema en allargar la mà, arribant una vegada més a la violència física. Aquesta espècie del ser humà, representen la més baixa condició com a persones, que amb aquets fets han perdut tot el respecte de la societat en que conviuen. Que els dos exemples no es tornin a repetir mai més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *