Volar, una necessitat molt cara

El fet de volar, pels humans, ha passat de ser impossible a ser complicat en poc més de cent anys. I pels humans que vivim en una illa petita, poc habitada, poc influent políticament, no només és complicat; també resultar car.

A Menorca, territori que encaixa perfectament en la descripció anterior, fa temps que es reivindiquen millores en el transport aeri. Des que algú va decidir que Iberia absorbís la enyorada companyia AVIACO (qui ho havia de dir que un dia els menorquins enyoraríem AVIACO), i poc després decidís liberalitzar el mercat del transport aeri deixant que la competència entre companyies el regulés, els illencs hem vist agreujar-se el problema de connectivitat que sempre hem patit. Fins el punt de que l’autoritat competent ha hagut d’optar per a declarar de servei públicdeterminats trajectes, subvencionant la companyia disposada a cobrir-lo. Així se’ns garanteixen les connexions entre illes i, a partir del proper 1 de març, la connexió amb Madrid, capital del regne. Les tarifes seguiran subvencionades per als residents en un 50% sense sostre màxim i tindrem un calendari de freqüències lògic i suficient tant amb Palma com amb Madrid. Sembla que les reivindicacions ciutadanes han donat fruit. Per fi tot està bé.

Esper que me sabran disculpar si amb el que exposaré a continuació faig malbé la traça idíl·lica descrita fins ara.

L’objectiu de les protestes ciutadanes era doble: garantir les connexions i aplicar uns preus raonables que, per als residents, fossin equiparables als preus d’altres serveis de transport existents al continent i que, per la condició insular, és impossible que puguin gaudir els illencs. El tren, per exemple. Amb la Obligació de Servei Públic per al trajecte Menorca – Madrid, s’aconsegueix el primer objectiu, el de garantir les connexions, però som enfora encara del segon, el de pagar un preu que ens iguali a la resta de ciutadans espanyols.

Les tarifes continuen essent cares, si les comparem a les de l’AVE, un suposar. Menorca, que és destí turístic, però que no genera el tràfec de Mallorca o d’Eivissa, no pot competir amb aquests altres destins en les mateixes condicions perquè arribar-hi des de la península és més car. Un no resident, un madrileny que vulgui venir a Menorca fora de temporada, és a dir, d’octubre a maig, haurà de pagar uns 300 euros a Air Nostrum, la companyia que cobrirà la línia en règim de monopoli durant aquests vuit mesos de l’any. Ja em diran si així es pot somniar en desestacionalitzar o, si més no, allargar un mes o dos la temporada.

La OSP amb Madrid és una bona notícia, sens dubte. Però no basta. Els poc influents polítics locals, els Tadeo i companyia, s’han de fer valer un poquet més. Tenen l’exemple pròxim dels seus col·legues eivissencs, acostumats a “perdre” avions quan la situació ha recomanat una demostració de força.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *