Voleu més exemples? (I)

No és el primer cop que escric sobre la consolidació de la desigualtat, sobre aquesta sortida en fals d’una crisi que, ens diuen, ja ha quedat enrere, sobre la nova normalitat que ens volen imposar, al•legant que no hi ha alternativa possible. Però fins i tot assumint el risc de la reiteració, vull remarcar que cada cop tenim més exemples del camí equivocat que ens han obligat a transitar, i potser exposant-los puguem canviar alguna cosa.

En ocasions són només titulars, notícies breus que sovint passen desapercebudes o que en el millor dels casos provoquen un comentari d’indignació. Com ara aquella que diu que el mercat immobiliari balear s’ha situat ja fora de l’abast de la majoria dels seus residents. Els motius són diversos, i passen per l’especulació vinculada al lloguer turístic, per la nul•la inversió de les administracions en habitatge públic o la nefasta gestió que s’ha fet del parc de pisos i cases heretat del monopoly al que les entitats financeres varen jugar durant anys, davant la mirada impassible del regulador. Però el que més em va cridar l’atenció és la falsa resignació del president dels promotors de les illes, que afirmava sense cap tipus de complex que “només fan cases per a rics perquè no en podem fer de les altres, aquelles que van destinades a les classes mitjanes”. Simptomàtic, no?

Un altre exemple, en aquest cas estret d’un estudi de la Universitat d’Oxford: les retallades en Sanitat són la causa de l’augment històric de morts a Anglaterra i Gal•les durant l’any 2015. Els autors del document relacionen la mort de 30.000 britànics amb la menor inversió en el sistema públic de salut i assistència social. Entre els problemes detectats, que també afecten a països com Espanya, aquest estudi destaca la disminució del personal sanitari o el major temps d’espera per a l’arribada d’una ambulància. Sense deixar de banda el rerefons ideològic (que no pot obviar-se a l’hora d’analitzar les retallades i la precarització del sistema nacional de salut), queda clar que una disminució dels recursos té efectes molt greus, principalment entre la població que no es pot permetre optar a la sanitat privada, a més d’incrementar la desigualtat social.

Continuarà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *