Vot inusual però responsable

26Aquesta setmana s’ha d’aplaudir a Podem. A mi ningú podrà dir-me que els he votat. No perquè em caiguin malament, ni perquè els cregui uns lladregots com alguns intenten fer veure a la resta del món. Sinó perquè no coincideixen amb la meva forma de veure les coses pràcticament en res. Però són dels pocs que, fent un ús responsable de la democràcia, han deixat de costat la seva rivalitat amb el seu antítesi (el PP) i els han recolzat a la demanda de cessar a dos ‘col·locats’ del PSIB.

Es tracta de Juli Fuster, director del Servei de Salut i parella de la consellera de Salut, Patricia Gómez. I Pau Thomas, fill del vicepresident del Parlament, Vicenç Thomas, i que és assessor del conseller de Treball, Iago Negueruela

Podem es mereix el reconeixement, a diferència de la presidenta socialista Francina Armengol que, malgrat que la majoria del Parlament ha demanat aquests dos cessaments, s’ha negat a obeir el que es va aprovar al ple del màxim organisme de Govern de les Illes Balears.

Des que va començar la democràcia tenim la mala mania d’aprofitar el poder per ‘col·locar’ gent a càrrecs de poca utilitat però que ajuden a complir compromisos personals amb la gent que t’ha ajudat a arribar al poder.

Basta recordar que fins fa tres anys aproximadament teníem a Balears la major empresa de col·locació política que ha existit mai, GESMA. Allà, durant el Govern de Francesc Antich, es van crear càrrecs sense finalitat ni sentit amb sous desorbitats que només reflectien una realitat trista i descoratjadora: els partits ens robaven a tots de forma ‘legal’. Al manco, una de les poques coses que el Govern de Bauzà va fer bé va ser eliminar aquesta empresa absurda de col·locació ‘de amiguetes’. Però bé, també han col·locat a altres llocs, com per exemple a IB3, on ara com cada vegada que es canvia el Govern, es farà neteja de personal per a què entrin els més afins al nou govern.

Ara veiem que només arribar al poder, el PSIB torna a les pràctiques del seu antecessor, Com he dit, a IB3 es farà, i a altres llocs ja s’ha fet. Per exemple, Jordan Thomas, aquell al·lot de 20 anys que el van fer assessor de sanitat. Possiblement va ser una víctima de la política del seu propi partit. Dubt molt que ell demanés aquella feina tan visible mediàticament.

I ara ens trobam amb els casos de Pau Thomas i Juli Fuster. És una vergonya. I he de dir que m’han informat d’un parell de casos més. Però per ara hauré de guardar els noms per a jo, perquè encara no ho puc demostrar. Esper que després de que uns dels seus propis socis al Govern hagi votat amb l’oposició el cessament d’aquests dos individus, Armengol entri en raó i els cessi. Sinó demostrarà que no es digna de presidir les nostres Illes una persona que posa per davant els interessos del seu partit als de la societat balear.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *