Votar als 16 anys

La setmana passada, el ple del Congrés dels Diputats ha votat en contra de prendre en consideració una reforma de la Llei Electoral (LOREG) per permetre als joves de 16 i 17 anys participar en les distintes convocatòries electorals, el que suposaria un increment del cens d’unes 900.000 persones en els llistats de votants. La votació ha estat molt ajustada i, gràcies a l’absència d’uns quants diputats d’esquerres i al canvi de criteri del PNB i de Coalició Canària (que fa uns mesos donaven suport a la mesura), el joves que han acabat els estudis obligatoris i tenen edat per treballar no podran, per ara, participar plenament en la vida política del seu país.

Com malauradament és lògic, les formacions polítiques estableixen els seus criteris en funció de les expectatives electorals que suposadament tendria la reforma. ERC, per exemple, però també Podemos i en menor intensitat el PSOE creuen que ampliar el dret al vot a aquests joves els beneficiaria a les urnes, mentre que Ciutadans i sobretot el Partit Popular ja s’han afanyat a titllar aquesta iniciativa d’oportunista,tot considerant-la un perill per a les seves aspiracions.

Però el debat no hauria de desenvolupar-se en aquests termes. En primer lloc, perquè distintes projeccions asseguren que la incorporació d’aquests 900.000 joves en el cens electoral no modificaria substancialment els resultats, i en segon i més important, perquè si consideram a les persones de 16 i 17 anys capacitades per accedir al mercat laboral no podem negar-los el dret de decidir sobre qüestions que els afecten directament.

Un dels arguments més utilitzats pels detractors de modificar la Llei Electoral és precisament que els joves menors de 18 anys no s’interessen per la política i que poden estar excessivament influenciats pel seu entorn, tant familiar com social. I un jove de 18 anys? I un adult de 39? O un ancià de 83? Segurament els adolescents de 16 anys s’abstindrien més que la resta, però està comprovat que hi ha molta més abstenció en la franja de 18 a 24 anys que entre la població adulta, i no per això es proposa que només puguin votar els majors de 25 o els que demostrin un interès clar en la política (en aquest hipotètic darrer cas, la participació patiria sens dubte una forta baixada). A més, potser els joves de 16 i 17 anys es mostren menys interessats en la política que la resta de la població precisament perquè no poden votar.

I en qualsevol cas, per què els partits no favorables a l’ampliació tomben a les primeres de canvi la proposta d’ERC? Serà que no tenen arguments per defensar la seva postura en un debat rigorós sobre una qüestió que afecta directament a quasi un milió de ciutadans?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *