Vots digitals

Uns dels debats que de manera recurrent es donen en política és si els nostres representants estan ben pagats (i també la pregunta derivada, tenim massa polítics?). Sempre he defensat que si aspiram que els millors ocupin els llocs de responsabilitat pública, a més d’una voluntat de servei a la ciutadania (més utòpic que real) que se suposa inherent al càrrec, els hem de retribuir de manera adequada. A canvi, però, els hem d’exigir dedicació, implicació i feina, i això és precisament el que falla actualment en la dinàmica parlamentària.

Som conscient que la tasca d’un diputat no es limita a l’assistència als plens (que per altra banda hauria de ser obligatòria o d’absència justificada), però cada cop que veig els dits alçats del portaveu de torn indicant a la seva bancada el sentit del vot, l’esperit democràtic se’m cau als peus. Per això, i sabedor que es tracta d’una excusa per justificar la seva actitud de nin emprenyat, resulta insultant que l’encara presidenta del Parlament de les Illes Balears argumenti el seu vot en contra del seu grup dient que tant a ella com a l’altra diputada díscola, Montserrat Seijas, les havien eliminat del grup de Telegram des del que Podemos donava les directrius als seus membres. I el més curiós és que Laura Camargo, en lloc d’anar al fons de la qüestió i retreure-li la utilització d’excuses barates, explicava que per si falla un sistema digital (el del grup en el mòbil), el clàssic dels dits alçats continua ben vigent a la cambra autonòmica.

És a dir, que els diputats han de menester que els guiïn en el complicat món de les votacions, el que palesa una preocupant manca de comunicació i de coordinació entre els membres d’un determinat grup i, sobretot, que molts no estan fent la feina que els pertoca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *